Història


Aquest Centre s'inicia amb els estudis regulats per la llei de Formació Professional de 1955.
Aquesta llei establia els ensenyaments reglats de la FP en quatre apartats:
  • el Pre-aprenentatge, que se situa als 12 anys i coincidint, en part, amb la Iniciació Professional establerta el 1945 a la Llei d'Educació Primària;
  • l'Aprenentatge (Oficialia), de tres cursos de durada;
  • la Maestria, de dos cursos, i, finalment,
  • l'Especialització
En el nostre Centre s'impartia tant l'Oficialia com la Maestria.

En l'Oficialia, a més de les classes de formació tècnica, existien les matèries generals, com Matemàtiques, Física i Química, Llengua Espanyola i, així mateix, les de Religió, Formació de l'Esperit Nacional, Educació Física i, en certs cursos, Higiene i Seguretat en el Treball i Geografia Econòmica.

El Mestratge constituïa l'últim graó de la FPI i el seu titular, després d'un rodatge per l'empresa, se'l considerava com un professional que actuava en ella com un Comandament Intermedi, posseint un coneixement ampli de tots els oficis bàsics que integraven una branca de la producció, i solia tenir al seu càrrec la gestió i direcció dels elements i matèries que formaven el contingut dels distints oficis constitutius de les diverses especialitats incloses dins d'aquesta branca. El Mestre Industrial, deia la Llei de FPI, ha de conèixer el maneig, estructura interna i adequada utilització de totes i cadascuna de les màquines i eines que constitueixen la secció de treball de l'empresa. Ha d'estar també capacitat per a l'encertada distribució del treball entre els distints operaris que estan al capdavant d'aquestes màquines, i, així mateix, ha de posseir unes idees clares de l'organització de tallers, economia de temps i de moviments, costos i relacions humanes. La durada dels estudis de Mestratge era de dos anys i l'edat d'ingrés per a aquests estudis els 17 anys complerts. Per a accedir a aquest grau professional calia estar en possessió de la titulació d'Oficial Industrial, el títol de Batxiller Laboral o trobar-se qualificat en la indústria amb la categoria laboral mínima d’Aprenent Titulat o PE Oficial Tercera.

Una vegada acabats els estudis a les Escoles de Maestria, es realitzava una revàlida en la qual havien de superar les proves corresponents. Igual que els estudis d'Aprenentatge (els quals formaven a l'Oficial Industrial), els de Mestratge es desenvolupaven en règim diürn i nocturn.

Hem explicat l’organització i filosofia d’aquests estudis per poder entendre el tipus de Centre i els seus objectius.

Com pot veure's, en un principi el nostre Centre feia uns estudis orientats a la FP, en règim de tarda-vespre, lligats a la formació dels aprenents de les indústries.
El claustre de professors i professores era reduït, uns quinze, i compartint espai amb l'Escola de Pèrits Industrials de la ciutat.

Amb la publicació de la nova “Ley General de Educación” (BOE 6 d'agost de 1970) l'IES de Terrassa, anomenat llavors IPFP de Terrassa (Instituto Politécnico de Formación Profesional) incrementa espectacularment el nombre d'alumnat i de professorat fins arribar als 2300 alumnes i uns cent cinquanta professors.
No només hi ha un increment de les quantitats d'alumnes i professorat sinó que canvia de seu i de filosofia d'aprenentatge.
La nova FP està orientada a tot aquell qui no supera l'Ensenyament General Bàsic i això la converteix en una oferta educativa de segona fila.

L'últim canvi important és la publicació de la LOGSE (Llei Orgànica 1/1990, de 3 d'octubre, d'Ordenació General del Sistema Educatiu).
Aquesta Llei incorpora l'Educació Secundària Obligatòria (ESO) i el nou Batxillerat.
Aquest canvi és molt important per diferents motius:

1. Es redueix l'edat d'incorporació de l'alumnat als 12 anys
2. Rebem tot l'alumnat, hagin superat o no l'etapa anterior
3. La FP exigeix, per al seu ingrés, haver superat l'etapa anterior

La incorporació d'aquests nous estudis obliga a establir objectius i, fins i tot, organitzacions diferents, en funció de l'oferta educativa.

En l'ESO es prioritza l'adaptabilitat del ritme d'aprenentatge a la diversitat de l'alumnat que s'incorpora a aquesta etapa.
En aquesta etapa és fonamental l'organització horitzontal, els equips docents i els agrupaments flexibles.
L'aprenentatge dels hàbits de comportament.
Ens marquem com objectiu fonamental que la major part de l'alumnat assoleixi les Competències Bàsiques.

En el Batxillerat, els interessos, tant de l'etapa com del propi alumnat, són diferents de l'ESO. Aquí prima la bona formació de l'alumne envers les diferents sortides que disposa en finalitzar l'etapa: estudis superiors (ja siguin els cicles formatius de grau superior o la universitat) o el món del treball.

En l'etapa educativa de cicles formatius també ens trobem amb interessos diferenciats respecte a les etapes exposades anteriorment.
En general en aquesta etapa predomina l'orientació al món del treball, objectiu clau d'aquesta oferta educativa, però també tenim en compte la possibilitat de realitzar estudis superiors.
En el cas dels cicles de grau mitjà s'ha de potenciar els estudis transversals, realització d'altres cicles formatius de grau mitjà, com estudis de formació professional de grau superior.
En els cicles de grau superior, a més de la possibilitat de realitzar altres cicles formatius de grau superior, es pot optar per fer carreres universitàries amb convalidacions de crèdits que poden arribar al cinquanta per cent dels crèdits totals a cursar per obtenir el títol.